0

Revistes

Sàpiens

En terra de trobadors

Maig 2016
En aquest número

Aquest mes amb la revista...

Disc amb l'obra completa de Guillem de Berguedà musicada per Francesc Ribera, "Titot"

Per només sis euros més podràs escoltar els versos del trobador més irreverent de Catalunya

L'entrevista / Segle XXI

Joan Santanach: "Ramon Llull és l'autor català que genera més bibliografia al món, cada any"

El comissari de l'Any Llull ens explica quins seran alguns dels 300 actes programats enguany per commemorar el 700 aniversari de la mort del cèlebre pensador Un dels principals objectius de Santanach durant aquest any és donar a conèixer al públic català l'abast del pensament lul·lià. És per aquest motiu que s'organitzaran exposicions i conferències i s'editaran publicacions dedicades a la figura intel·lectual més important  de la nostra història, tot i que encara no n'acabem de ser massa conscients donat que és vist com un simple escriptor medieval i no com a un pensador. Sònia Casas

Reportatges / Edat mitjana

En terra de trobadors

Analitzem el fenomen trobadoresc de la mà de Guillem de Berguedà, el poeta més irreverent de l'edat mitjana Provocador, promiscu, violent i enfrontat amb l'Església i la Corona, Guillem de Berguedà va ser molt més que un trobador. Es seus sirventesos punyents i poc ortodoxos són d'una qualitat literària excepcional i ens serveixen d'exemple perfecte per endinsar-nos en l'època daurada de la poesia trobadoresca. Francesc Ribera 'Titot' (text) i José Enrique Ruiz Domènec (assessorament)

Reportatges / Segle XX

Doctor Trueta: una ment prodigiosa

La seva filla Amèlia ens apropa a la figura del cèlebre metge Un dels homes que, juntament amb Alexander Fleming, va salvar més vides durant el segle XX va ser Josep Trueta, un català nascut al barri del Poblenou de Barcelona. Exiliat a Oxford, va esdevenir el cirurgià de capçalera dels aristòcrates europeus i fou candidat al premi Nobel de medicina en dues ocasions. Clàudia Pujol (text) i Miquel i Toni Strubell (assessorament)

Reportatges / Antiguitat

La màgia a l'antiguitat

Descobrim quins eren els conjurs i les malediccions que els nostres avantpassats usaven per trobar l'amor o invocar el mal Ciceró, Tàcit, Plini el Vell... Si bé les cròniques d'historiadors i també la literatura ja en parlaven, no ha estat fins que se n'han trobat les proves físiques que s'han pogut refer les invocacions i els rituals sobre els quals els antics van projectar les seves pors. No deixa de ser significatiu que, si bé en els textos literaris són dones les qui practiquen màgia (Circe o Medea, entre d'altres), les tauletes de plom i altres objectes indiquen que els mags eren homes. Cristina Masanés (text) i Francisco Marco (assessorament)

Reportatges / Segle XIX

Texas contra Mèxic: recordem la batalla d'El Álamo

Tota la veritat sobre la batalla d'El Álamo, del 1836, un dels episodis més mitificats de la construcció dels Estats Units El 6 de març del 1836 va tenir lloc una batalla èpica en la futura construcció de la història dels Estats Units. Què va passar realment a El Álamo? Diverses investigacions recents aporten noves teories de com hauria estat aquest episodi protagonitzat per les tropes mexicanes i els resistents anglotexans. Sergi Ramis (text) i Javier Laviña (assessorament)

Reportatges / Segle XVI

Per què Amèrica no es diu Colúmbia?

El navegant florentí Amerigo Vespucci fou el primer a entendre que les terres descobertes per Colom formaven un nou continent Martin Waldseemüller fou el cartògraf alemany que al segle XVI batejà el continent americà amb el nom d'Amèrica, degut a que pensava erròniament que el seu descobridor fou Amerigo Vespucci. Anys després, però, va rectificar i afegí que aquelles terres havien estat trobades per Colom de Gènova, per ordre del rei de Castella. Tanmateix, en l'imaginari de l'època ja havia calat amb força la paraula Amèrica. Antoni Janer (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Viu la història

La vida a l'antiguitat

El festival romà de Tarragona Tarraco Viva ens obre les portes de l'antic Egipte i l'imperi Romà

Viu la història

Motors d'un imperi comercial

La Fira Modernista de Terrassa recrea la vida del principi del segle XX

Viu la història

El refugi de Mercè Rodoreda

Santa Cristina d'Aro organitza un itinerari literari que passa per dotze racons de Romanyà de la Selva

Viu la història

Patrimoni de cara al mar

Des de l'època ibèrica Palamós ha mirat cap a la Mediterrània Quan Pere el Gran, l'any 1279, va signar la carta de poblament de Palamós, pensava en un port estratègic que afermés les seves ambicions mediterrànies. Però abans de l'arribada dels nobles catalans, ibers i romans ja havien copsat totes les possibilitats d'aquest indret de la Costa Brava. Avui, el seu encant natural encara ens corprèn.

Enric Calpena entre fantasmes

Director a la força

Enric Calpena

Viu la història

L'art de beure a galet

Argentona acull el Museu del Càntir, dedicat a aquesta peça de terrissa

Veure més
3,95
IVA inclòs
© Sàpiens Publicacions . Tots els drets reservats. C/ Premià, 15, 2a planta. 08014. Barcelona